Quantes hores a la setmana llegim davant dels nostres infants? Quantes hores al dia ens veuen amb el mòbil a la mà? Els i les nostres infants hereten la competència lectora de les seves famílies, segons varis estudis i programes de lectura realitzats amb diversos grups, en diferents països. Aquest any compartim una llista de recomanacions per a les famílies, llibres que pensem que us poden interessar i que poden, potser, ampliar la biblioteca familiar per tal de fomentar la lectura directa e indirectament i per a transmetre una transferència d’informació així com uns hàbits que ajuden a treballar l’interès espontani pels llibres, la concentració i l’atenció. Bones festes!
Comissió de Diversitat i Gènere, AFA Baldiri Reixac
- La vegetariana, Han Kang
La vegetariana narra la història d’una dona, la Yeonghye, que per la simple decisió de no tornar a menjar carn converteix una vida normal en un malson pertorbador. Narrada a tres veus, explica el despreniment progressiu de la condició humana d’una dona que ha decidit deixar de ser allò que l’obliguen a ser.
El lector, com un parent més, assisteix atònit a aquest acte subversiu que fracturarà la vida familiar de la protagonista i transformarà totes les seves relacions en un vòrtex de violència, vergonya i desig.
2. Descolonitzar la ment. Ngũgĩ wa Thiong’o
“Descolonitzar la ment” és una referència imprescindible en els estudis sobre postcolonialisme. L’autor descriu aquest llibre com “un resum d´alguns dels temes en què he estat involucrat amb passió durant els últims vint anys de la meva pràctica en la ficció, el teatre, la crítica i en l´ensenyament de la literatura”. El fil conductor de tots aquests temes no és només el paper de la llengua en la construcció de la identitat nacional, cultural, social i històrica, i la funció que desenvolupa en la descolonització, sinó també els esdeveniments vitals que han contribuït a elaborar el pensament de Ngugi wa Thiong´o.
3. Palestina. Joe Sacco
Un dels millors treballs polítics i històrics publicats en els darrers anys.
A principis de la dècada de 1990, un jove historietista anomenat Joe Sacco va decidir viatjar per Palestina per documentar les seves vivències sota la forma artística del còmic. Fruit d’aquella apassionant experiència va sorgir Palestina, la primera gran obra periodística de Sacco i, fet i fet, un dels millors treballs polítics i històrics publicats en els darrers anys.
Hereva directa del nou periodisme i peça fundacional del periodisme historietístic, aquesta novel·la gràfica no només constitueix un excepcional document etnogràfic, una àcida crònica de l’època i una visió personal sobre un conflicte eternitzat, sinó també un document rellevant per entendre el paper que Orient Mitjà juga actualment a la geopolítica contemporània.
4. Els nois de la Nickel. Colson Whitehead.
L’Elwood ha crescut a la Florida dels anys seixanta i està a punt de començar els estudis universitaris. Seriós, educat i treballador, somia participar en l’incipient moviment pels drets civils, fins que un error innocent el condemna a ingressar en un reformatori juvenil anomenat Acadèmia Nickel, on descobrirà que per a un noi negre n’hi ha prou amb un petit error per destruir tota opció de futur.
Els nois de la Nickel, que recrea la història real dels assassinats i abusos que van patir desenes de nens i adolescents afroamericans, s’endinsa en un dels episodis més foscos i violents del sistema educatiu dels Estats Units. Whitehead analitza la violència racial i els crims d’odi, la indiferència social, la deshumanització i la imposició de l’oblit en un text impactant i necessari.
5. Cos. Olga Tokarczuk.
Un sorprenent viatge arreu del món, retrobant personatges històrics i fets insòlits, que ens fan veure d’una altra manera el cos humà. Una novel·la construïda com una constel·lació d’històries narrades per una dona viatgera, optimista, generosa i fascinada per històries inquietants. A Cos trobem a les germanes de Chopin, creuant Europa amb el cor del compositor en un pot; coneixem l’anatomista holandès Philip Verheyen, descobrint el tendó d’Aquil·les fent-se una dissecció a la pròpia cama; o trobem una secta religiosa, els Bieguni, que obliga els seus adeptes a moure’s constantment. Tot plegat és una monumental reflexió sobre el cos humà. Els arguments s’acumulen, nous personatges apareixen contínuament i, pàgina rere pàgina, l’enginyosa prosa de Tokarczuk aconsegueix sorprendre’ns i emocionar-nos.
6. Mandíbula. Mónica Ojeda
Una adolescent fanàtica de l’horror i de les creepypastes (històries de terror que circulen per internet) desperta lligada de mans en una cabana al mig del bosc. La segrestadora no és una desconeguda, sinó la mestra de Llengua i Literatura, una dona jove a qui ella i les seves amigues han turmentat durant mesos en un col·legi d’elit de l’Opus Dei. Però aviat els motius d’aquest segrest es revelaran molt més foscos que el bullyng a una mestra: un amor juvenil pertorbador, una traïció inesperada i alguns ritus secrets i iniciàtics inspirats en aquestes històries virals i terrorífiques gestades a Internet. Mandíbula és una novel·la sobre la por i la relació amb la família, la sexualitat i la violència. Narrada amb una prosa plena de centelleigs lírics, símbols desconcertants i salts en el temps, pren trets del thriller psicològic per desenvolupar el joc mental que es produeix entre alumnes i mestres, i furgar en les relacions passionals entre mares i filles, germanes i «millors amigues», recreant un món de la fe literatura de gènere.
7. Stoner. John Williams
Tota una vida en una novel·la
Tot i que l’escriptor nord-americà John Williams va rebre el National Book Award, la seva obra ha estat oblidada durant molts anys. Stoner (1965) explica la història de William Stoner, un jove virtuós i discret, fill d’uns camperols de Missouri, que amb gran esforç dels seus pares és enviat a la Facultat d’Agricultura.Aviat, però, s’adona que la seva verdadera vocació són les lletres. Seduït per aquest descobriment, la literatura esdevé una autèntica obsessió que el porta a renunciar a la granja familiar i a convertir-se en professor. Abocat a l’estudi i tancat en el món universitari, on du una vida solitària i senzilla, el seu caràcter taciturn i fred s’aguditza i van passant els anys, amb males relacions amb els alumnes, greus fracassos sentimentals i familiars, sense col·legues ni amics. Una vida grisa, plena d’errors, en la qual només hi ha un instant digne de glòria: el moment en què descobreix la literatura, la seva única passió.Amb Stoner, John Williams aconsegueix condensar tota una vida en una novel·la. Una obra mestra que, en paraules del narrador, recrea com “a algú se li va concedir la saviesa i al cap dels anys va trobar la ignorància”
8. La perla. John Steinbeck
Quan Kino, un humil bussejador, troba una perla gegantina i perfecta, creu que la seva vida es transformarà màgicament. Es podrà casar amb Juana a l’església i el seu fillet, Coyotito, anirà a l’escola. Obsessionat pels seus somnis, Kino és cec a l’avarícia, la por i la violència que la perla desperta en ell, els seus veïns i els homes que els oprimeixen. Escrita amb simplicitat lírica, La perla explora la natura secreta de l’home, les profunditats del mal interior i les conseqüències de la rebel·lió quan els poderosos juguen amb les cartes marcades.
9. Lleó l’Africà. Amin Maalouf
Hassan al-Wazzan, fill de Mohamed l’Alamí, dit Lleó l’Africà, va ser capturat el 1518, en tornar d’un pelegrinatge a la Meca, per pirates sicilians, que el van oferir com a obsequi a Lleó X, el gran papa del Renaixement. Ens trobem en el pas del segle XV al XVI, època de la reconquesta de Granada, de la presa del Caire pels otomans, de l’imperi negre musulmà dels Askia, època de Giulio de Mèdici i del saqueig de Roma pels soldats de Carles V. A partir d’aquests esdeveniments, Amin Maalouf ha construït l’autobiografia imaginària d’un personatge que, fill d’Orient i d’Occident, fill d’Àfrica i d’Europa, encarna l’home cosmopolita que es guia per la passió de viure i l’instint de la felicitat.
10. Ciutat princesa. Marina Garcés.
Ciutat Princesa és un relat en primera persona en què s´expliquen una sèrie de vivències polítiques entre l´octubre de 1996 i l´octubre de 2017, des del desallotjament del Cine Princesa a Barcelona fins al referèndum de l´1 d´octubre. El fil del relat és: què hem après? Per això es parla des del singular de qui viu i es transforma amb cadascuna de les situacions recollides i des del plural dels nosaltres que li donen sentit. Ciutat Princesa és una crònica de ciutat que recull una visió del que han estat els moviments socials que van despertar-se a la Barcelona postolímpica i a d´altres ciutats europees i que es van connectar amb les protestes i els moviments del món global fins avui. De la ciutat-marca a la globalització neoliberal i les seves crisis: quins són els mapes viscuts de les resistències? Ciutat Princesa és un assaig de pensament en què els problemes filosòfics i polítics, així com les idees que els travessen, van a trobar les vivències concretes on arrelen i de les quals provenen. El problema del nosaltres, la qüestió del compromís, la relació entre vida política i ciutat, la crisi dels horitzons revolucionaris, etc., són elaborats aquí des de l´evolució d´una vida que descobreix la complicitat, l´experiència col·lectiva i l´amistat.
