Recomanacions Benestar Digital

La Comissió de Benestar Digital de l’AFA ha preparat aquest recull de llibres que ofereixen un aprofundiment sobre l’impacte de la tecnologia en la salut, benestar i aprenentatge dels infants.

Esperem que us sigui d’utilitat per a una millor comprensió d’aquesta realitat tan present en el nostre dia a dia.

Bona lectura!

Que llegeixin! És important que els nens i nenes llegeixin llibres en paper. Que se submergeixin en ells i que dibuixin, subratllin i dobleguin les seves pàgines. Que atresorin llibres, que acudeixin a les biblioteques i que assisteixin a classe sense artefactes tecnològics davant seu. Centenars d’estudis demostren que la lectura per plaer té un impacte únic a l’aprenentatge cognitiu dels nens. Fomenta el llenguatge, coneixements generals, creativitat, atenció, escriptura, expressió oral, autocomprensió i empatia. No hi ha eina més útil per al desenvolupament cerebral que un llibre. Davant els efectes desastrosos de les pantalles, Michel Desmurget, un dels neurocientífics de referència en aquest camp i la veu que més temps ha alertat dels efectes perniciosos de les pantalles al cervell infantil, proposa un enfocament optimista amb solucions concretes per evitar que els nostres fills i filles es converteixin en cretins digitals. Aquest llibre adreçat a pares i mestres proporciona informació per comprendre l’impacte de la lectura en el desenvolupament intel·lectual, emocional i social dels nens, i els donarà eines per cultivar l’hàbit de la lectura a la seva educació.

Michel Desmurget
Doctor en neurociència i director en investigació a l’Institut Nacional de Salut i la Investigació Mèdica de França.

La millor preparació, fins i tot en un món cada vegada més digital, és la que té lloc al món real. Els nostres fills aprenen en clau de realitat. Per poder-la captar, necessiten relacions interpersonals, contacte amb la bellesa i motius per actuar amb sentit. Necessiten sensibilitat, empatia, esperit atent. No obstant això, en un món on les pantalles són cada cop més presents, poden patir un dèficit de realitat. En aquest sentit, l’autora revela amb evidències demolidores una sèrie de mites educatius i demostra que la millor preparació per utilitzar les noves tecnologies de manera responsable té lloc a la realitat; és a dir, que la millor preparació per al món online és el món offline.

Catherine L’Ecuyer
Doctora en Educació i Psicologia. Va assessorar diversos governs en educació i va participar en un informe sobre la lectura digital per al CERLALC, de la UNESCO.

L’impacte greu que suposa una exposició prematura a les pantalles durant la infància i la manca de control a l’adolescència és un fet. Quan la tecnologia ja és a cadascuna de les habitacions de les nostres llars i escoles, tant les famílies com el professorat necessiten les dades, l’experiència i sobretot les pautes i els recursos per evitar un ús precoç de les pantalles i reconduir les males conductes. María Couso, reconeguda divulgadora en educació i joc i autora de Cervell, infància i joc, ens ofereix un llibre únic i imprescindible en un moment en què el sistema educatiu ha de repensar l’ús de les pantalles per a un desenvolupament millor dels nostres petits i joves.

María Couso
Pedagoga, mestra amb màster en Psicopedagogia Clínica i Neuroeducació. Ha treballat amb nens amb dificultats d’aprenentatge i trastorns del neurodesenvolupament i reflexiona sobre l’ús abusiu de la tecnologia a la infància i l’adolescència.

L’ús de tecnologia –telèfons intel·ligents, ordinadors, tauletes– per part de les noves generacions és absolutament desproporcionat. Amb només dos anys, el consum mitjà se situa al voltant de les tres hores. Dels vuit als dotze, la mitjana s’acosta a les cinc hores. A l’adolescència, la xifra es dispara gairebé a set hores, fet que suposa més de dos mil quatre-centes hores a l’any en ple desenvolupament intel·lectual. En contra del que la premsa i la indústria han difós fins ara, l’ús de la tecnologia, lluny d’ajudar al desenvolupament dels nens i els estudiants, produeix greus complicacions de tota mena: sobre el cos (obesitat, problemes cardiovasculars, reducció de l’esperança de vida), sobre les emocions (agressivitat, depressió, comportaments de risc) i sobre el desenvolupament intel·lectual (empobriment del llenguatge, concentració, memòria…). Aquesta és una obra de denúncia imprescindible per a pares i pedagogs preocupats pel desenvolupament dels seus fills i alumnes. El prestigiós expert en neurociència Michel Desmurget proposa la primera síntesi sobre els perills reals de les pantalles i ens alerta sobre les conseqüències greus que comporta continuar promovent de forma acrítica l’ús d’aquestes tecnologies.

Michel Desmurget
Doctor en neurociència i director en investigació a l’Institut Nacional de Salut i la Investigació Mèdica de França.

L’atenció ha entrat en una crisi profunda. Quins són els motius? Qui ens l’està robant? I encara més important, com podem recuperar la nostra capacitat de concentració? Un assaig demolidor que indaga en una de les grans epidèmies del moment i en les seves possibles solucions. Segons alguns dels darrers estudis publicats, els adolescents només són capaços de concentrar-se en una tasca durant seixanta-cinc segons, mentre que els adults amb prou feines poden aguantar tres minuts. Com molts de nosaltres, Johann Hari és conscient del perill que suposa l’omnipresència de les pantalles, així com d’aquesta necessitat imperiosa que ens assalta de passar constantment d’un dispositiu a un altre sense aixecar la vista. Avui dia, aconseguir l’estat de concentració necessari per emprendre feines intel·lectualment complexes i exigents és gairebé una quimera. Hari va decidir entrevistar els principals experts en concentració humana per identificar les causes d’aquesta crisi. A El valor de la atención desglossa els dotze factors que la van generar –des de la nostra incapacitat de deixar fluir la ment fins a la contaminació a les ciutats–, i denuncia les poderoses empreses que ens estan robant el focus. A més, ens dóna les eines per entendre la situació, defensar-nos i recuperar la nostra capacitat de viure amb atenció.

Johann Hari
Escriptor i periodista anglosuís graduat en Ciències Socials i Polítiques.

Vivim en una època realment inquietant, caracteritzada per una profunda confusió i desorientació. En aquest context, l’ús de les pantalles no fa sinó agreujar el problema. En aquest llibre, Francisco Villar reflexiona sobre l’impacte negatiu de la digitalització en nens i adolescents, ja que no només els afecta el neurodesenvolupament, sinó també les habilitats socials, afectives i relacionals. Com a conseqüència, tenim adolescents menys empàtics, menys reflexius, amb un menor control dels impulsos, amb poca tolerància a la frustració, desensibilitzats davant la violència i el patiment aliè, però també més propensos a ser victimitzats i a exercir violència contra ells mateixos. Com podem frenar aquesta constant interferència en desenvolupament sa dels nostres fills? Com impedir que les pantalles segueixin devorant-los? Som els adults, amb la nostra inacció, part del problema? Què es pot fer des dels diferents àmbits socials per regular l’ús dels dispositius digitals? Actualment, la desconnexió és l’única manera de estar veritablement connectats. Protegir el present dels infants i adolescents és la millor manera de garantir un futur millor per a tothom.

Francisco Villar
Llicenciat en Psicologia per la UB, Doctor en Psicologia per la UAB. Ha impulsat diverses línies d’investigació de la conducta suicida en l’adolescència.

Als polítics responsables de l’educació els agrada lloar l’elevada utilitat didàctica dels mitjans digitals. I els grups de pressió de les empreses de programari es freguen les mans amb ofertes sensacionals que obriran als nostres fills les portes d’un futur millor. Res funciona avui dia sense ordinadors, telèfons intel·ligents ni internet. Tot això, comporta uns perills immensos, perquè la seva utilització intensa debilita el nostre cervell. Els nens i els adolescents passen més del doble de temps amb mitjans digitals que no pas a l’escola. Les conseqüències són trastorns del llenguatge i de l’aprenentatge, dèficits d’atenció, estrès, depressions i una disposició creixent a la violència. En vista d’aquest preocupant estat de coses, el doctor Spitzer recorda les seves obligacions a pares, professors i polítics. Reclama una informació objectiva sobre els riscos i exigeix ​​als pares que posin límits al passatemps digital dels fills perquè no es vegin arrossegats a la demència digital i pel bé del seu propi futur.

Manfred Splitzer
Doctor amb estudis en Medicina, Psicologia i Filosofia, amb càtedra a Psiquiatria. Dirigeix ​​la Clínica Psiquiàtrica Universitària d’Ulm i el Centre de Transferència de Coneixements per a les Neurociències i l’Aprenentatge.

Després de l’èxit d’Anestesiados, Diego Hidalgo proposa formes perquè puguem recuperar el control sobre la transformació digital. El desplegament digital que marca la nostra època no es correspon plenament amb els interessos de la humanitat, per això és urgent reprendre el control. A partir d’exemples concrets en àmbits diversos —la salut, l’educació, la defensa, el medi ambient o el nostre dia a dia—, Diego Hidalgo exposa la nostra vulnerabilitat davant la tecnologia. Una tecnologia que ens promet una vida més fàcil, però que a llarg termini ens infantilitza, ens priva de prendre decisions fonamentals i ens allunya dels nostres desitjos i aspiracions més profundes, convertint-nos en una mena d’homo reductus.

Diego Hidalgo
Sociòleg i escriptor. Impulsor del Manifiesto OFF i coordinador de la comissió d’impacte de la Fundació Hermes, dedicada a la defensa dels drets digitals.

#fembaldiri #femsalut
Comissió de Benestar Digital
AFA Baldiri Reixac